L'espècie va evolucionar a causa dels canvis climàtics, donant com a resultat diversos tipus com són: el Mesohippus descendent del Eohippus, que era una mica més gran, tenia tres dits en cada pota i una dentadura més eficient que li permetia menjar una vegetació més variada, existint fa 25 a 40 milions d'anys, el descendent d'aquest exemplar és el Miohippus, després el Merychippus, aquest exemplar tenia certa semblança a l'ase, amb la diferència que posseïa un dit major en el centre, la qual cosa l'ajudava a assolir gran velocitat i recórrer grans distàncies. El Dinohippus i el Pliohippus van ser les primeres espècies que van tenir els cascs formats, els dits laterals havien desaparegut, va existir fa dos a cinc milions de anys. En l'era glacial, el nombre d'aquests antecessors del cavall va anar disminuint fins a quedar extingits del continent americà fa aproximadament uns vuit mil anys.
Els exemplars que van sobreviure van començar a estendre des d'Àsia fins a Europa i Àfrica essent els antecessors del cavall que avui en dia coneixem com Equus caballus. La seva evolució correspon principalment a quatre tipus bàsics, dels quals descendeixen les races existents, el cavall del bosc de tipus sòlid, amb cap i cascs grans, és molt possible que fos el fundador dels cavalls de sang freda i races de tir, l' cavall de l'altiplà, de tipus més fi, baixen els petits i resistents cavalls mongols semisalvatges. El cavall de l'estepa, d'un tipus més lleuger, va originar les races orientals, com l'àrab i el barb, els quals són els antecessors de la pura sang. El cavall de la tundra era de tipus gran i pesat, com el yukata provinent de les regions polars, sembla ser l'únic descendent.
Hi ha evidències que el cavall va ser domesticat fa cinc o sis mil anys, els primers a incursionar en la domesticació del cavall van ser les tribus nòmades, a mesura que viatjaven a través de les regions dels mars Caspi i Negre.
En la classificació dels cavalls posglaciares del Vell món que manejar els primers domèstics no es parla d'espècies sinó de diversos tipus:
1. El poni celta de Ewart, més conegut com poni atlàntic. Les races modernes que més se li s'assemblen són la Exmoor i certa subraza islandesa.
2. El cavall escandinau de Ewart, va habitar al nord d'Euràsia. Les races modernes que més s'assemblen són el poni dels fiords noruecs, cert tipus de poni de les Terres Altes i el cavall de tir pesat Noriko.
3. El cavall d'Àsia central. Les races modernes que més se li s'assemblen són el cavall portuguès Soraya, de color argila, i amb una forma més esterilitzada, l'Akhal-teke d'Àsia Central i el Karabakh, ambdós castany-daurats. Sent els antecessors de les races niseana i Bactriana, les quals van contribuir un 59%, a través dels cavalls turc, bactrià i andalús, a la creació del pura sang anglès.
4. El cavall que habita a l'oest d'Àsia. La razamoderna que més se li s'assembla és el poni caspiano, antecessor, segons sembla, l'àrab i d'un grapat de races afins que es troben principalment a Pèrsia. Aquest tipus ha donat lloc a infinitat de races domèstiques, a les quals ha llegat moltes de les seves qualitats, entre elles la seva bellesa.
El cavall Przewalski, es caracteritza per una estructura cel lular embrionària, els seus nuclis cel lulars contenen un nombre determinat de cromosomes, que es consideren portadores dels factors hereditaris. La dotació cromosòmica d'aquest exemplar, difereix numèricament de la qual presenten els cavalls domèstics.
El TARP, cavall salvatge de l'est d'Europa i l'oest de Rússia. La seva extinció es dóna en el segle passat, ha estat <
Hi ha diverses races que presenten similituds com el Hongarès Goral, el romanès Hucul, el polonès Konik, el bosnià de Iugoslàvia, etc.
Diversos vestigis mostren que el cavall va existir en el període Paleolític, d'acord amb les pintures rupestres.
