CONTE: ELS CAVALLS QUE NO VOLIEN AMO

ELS CAVALLS QUE NO VOLIEN AMO




A Una hisenda de canya de color melat havia sense cavall, Que una Força de mal Treballar i menjar, Les Costelles i mostrava semblava Que anava una desarmar. Durant, La Setmana carregava i canya Diumenge portava El Mercat del poble. No coneixia, doncs, el Dia de Descans. Per instància de part altra, Les mosques no el deixaven punt de Repòs, voleiant al voltant de les mataduras Que tenia al Llom. Dinar ¿? NOMÉS la poca herba Que trobava a El Potrero. Sentint-se vell i malalt penso Que Molt aviat el matarien Pell paràgraf seva aprofitar. Havia estat resignat, però no fins al punt de deixar-se matar Després De Tant patir. Resoldre fugir de la hisenda a la recerca de Millors aires. Com ho pensen el va fer. A l'alba Va sortir i camí al sí va dirigir al poble, de no se li va passar a la muntanya ANAR Perquè estava segur que Per Allà Irian una cerca, mentre que una Cap sí que li passaria Que era a la Ciutat. Era maliciós El Viejo caballo.Iba poruc perquè creia trobar Enemics A TOTES contradictori.

En Passar Per la hisenda veïna Va sortir Un gos conegut Seu. -Ara, Aquest va un Comptar que m'estic perdent i violència-es va dir Sí paràgraf. Resoldre parlar i explicar-Amb franquesa Que Es anava, avorrit de suportar una SEUS amos. L'amic li va concedir la Raó i li va prometre guardar secret. Camí endavant, Les mosques van començar una turmentar volant al voltant de Ses Ferides Que Es havien irritat Calor AMB EL. -No puc "Seguir Amb Aquest Fort bronzejat sol, i sí intern a El Monte veí; si fet Més sobre l'herba. Quina gust! ¡Com es Sentia de lliure! Es va rebolcar joiós i va donar fortes renills. Refresc de Quan La Tarda I El seu va seguir camí va anar Gran instància de part de la nit. Ja anava Per camps Desconeguts PER AL, Que Mai havia sortit dels límits del poble.

Es va sentir rodamón i va culpar de si Haver romàs Tant Temps a la finca; Només Ara sabia el Viure era QUE. Quina tan fèrtils pastures tendres i! Quina rierols frescos Més! Hi havia cases i un Costat Costat del Camí i sí trobava un pas CADA Amb Altres bèsties Que ho saludaven Amb alegre de les Nacions Unides ¡adéu, camarada! Tot era tan fàcil i agradable bronzejat. Ja no li feien mal Les Ferides Les mosques i escassejaven Fins prop d'Ell Avançada la nit si va entrar Fins Per potrero sense Prop d'Una casa, Quan va sentir que Diversos cavalls i conversaven en pessebre sense acostar si. Es queixava del mal UN Tracte Que li donava el seu amo fent trotar Tot El Dia Gentle. "Melat" llavors li va proposar que s'anés Junts, l'altre i, ni curt "ni mandrós, Accepto. Eren dos i anaven Ja feliços relatant les seves crebants.

Avui un serbi Labriego de l'ONU, transportaven llenya Demà, Al Un altre Dia caminaven; Així anaven guanyant el sosteniment i avançaven camí. Van fer valuoses Relacions Coses Útils i aprendre. si van fer amics de l'ONU Primer cavall de carreres Que us invito a la pista PERQUÈ ho veiessin córrer. Els dos cavalls camperols enlluernats Esteve; Mai havien vist Tanta Gent Reunida, bronzejat cavalls aparellats i ni tan de pressa que corren. Però sí comprendre allunyar desenganyats a l'enveja i la rivalitat que existia entre Oen cavalls; La gent de Los havien danyat prodigant Elogis.

A les Nacions Unides van pernoctar poble on, van fer amistat amb una parella de eugues de tir Que arrossegaven El Cotxe D'UNA anciana senyora. Eren blanques, grosses, crinera Amb cuidades i Elles Molt presumides. Aturats a la vora del camí de Les van veure Al Día Següent junyits una vara seva, dretes i solemnes. No, tampoc era de per vida Aquella envejable Més Que Les mimaran. Van seguir endavant. A les Nacions Unides Recodo si van parar en sec; Entre La Cuneta cavall havia pobra sense Que No podia valer-se; Els generosos amics el ajudar una Sortir i Ell els va dir que El seu amo l'havia Abandonat Per Inútil. Si hagués L'amo cruel entès El llenguatge dels cavalls hauria fugit horroritzat al sabre El Que del Deci. Van seguir marxant més lentament PERQUÈ El malalt Podria seguir-los. Com ja Tres Eren, resoldre posar-se Nom de l'ONU, el repartir serien mútuament i ajudar-Treball. "Melat" va escollir el paràgraf seu primer company El nom "Amic" Ell i de "infortunat" L'últim paràgraf arribat. Va ser "melat" El cap Perquè natural era el més Recorregut i Intel ligent. "Amic" l'ajudaria a seriosa i Llatina del Cas Com el seu.

El "infortunat" no tindria que de moment FER sinó refer-se. Córrer Els Dies i Els Tres companys van ser Regions muntanyoses Per on són els cantants de "grans baixaven aigua de Corrientes; Van passar davant esvorancs Per els salis Forats" homes de bruta, Les dragues van veure en les Mines de luvió: es van parar Moltes Vegades MENTRE passava i El Ferrocarril Sempre sí que els tornava cosa de meravella Que Aquell pecat Corriere Tant necessitat de cavalls; caminar Per la riba de riu de les Nacions Unides i Gran van veure lliscar pel vaixell immensos; van ser després! Per Entre blatdemorars verds, sembrats de canya Per, Per extensos platanales; Van passar Més Tarda Per pástales altíssims, plens de vedells. Estaven embriagats d'aquesta, cada vegada més study volien. Van sentir Noms de los Ríos, de Ciutats i de Regions. "Melat" estimava Les Muntanyes Perquè havia nascut a Elles i s'enfilava àgilment Però sí SEUS DOS companys decidien Per les valls, anys i seus SEUS Malalties no els permetien pujar Amb la Mateixa agilitat.

Van assistir, Amagats a El Monte, una ANU Cacera de cérvol i van arribar un interessar Tant Que Gairebé si delaten renills Amb SEUS.

Però Tot va cansant i "Amic" Va ser el primer a manifestar Que volia radicar En algun web. -Prendre tindràs Propietari Que,-li va dir "melat". - Això Mai! - El cavall contesto. -Llavors: Penses Com Viure?

- Lliure!

- Creus pecat Que Si L'Home Et Veu solt i Propietari TE VA A La Llibertat durar?

- Llavors, ¡fugiré!

- Doncs tindràs Viure fugint Que, Perquè L'Home és Igual a TOTES contradictori.

- "Infortunat", estava escoltant Que, va intervenir:

- Tots dos Tenen raó: és casa ra bo, menjar i Fixos web, Però és amo ra terrible. Cerca refugi sense podriem A On L'Home no arribi.

- A on són els cantants de l'home no arribi? I Què Lluny ha de ESTAR ESE Lloc-va respondre "melat".

- Però hi ha d'haver-VA DIR "Amic" -. Anem a buscar-lo.

- Reprendre la marxa. L'home estava en TOTES contradictori, ja hisendat Ell era, El Vaquero, metge del, El llenyataire o El militar. No havia camí Per on són els cantants poguessin anar tranquils, muntanya On estiguessin Assegurances o Poblat Descansar poguessin on són els cantants. Sentien Sempre que l'home estava prop.

Al cap divisar van creure la selva i havien arribat Que Terme de Sa Viatge, Quan els va sortir a la trobada Una euga que fugia.

- On véns D'? -Li van preguntar.

- De la selva; UNS allà fenc colons i em maltractaven Tant que vaig haver de Escapar.

- Es van mirar desconsolats.

- ¿On anar, doncs?

- Jo Sé A On-VA DIR Acabada d'arribar la. Síganme ¡!

- Darrere de córrer feliços Ella pressentint la proximitat de pla de les Nacions Unides, ric en pastures, Grans Rius i Amb Lluny de Los Homes.

Al gran Diverses jornades de fi de si mateix presento una SEUS ulls sense sorral; Desert era l'.

- Hem arribat-va dir la Yegua.

- Però Aquí no podrem Viure-va exclamar "Amic" -, no hi ha aigua "ni herba de fenc. - A més-va afegir "melat" - i Calor de l'ONU fa insuportable no veig sense arbre Què ens de Abric.

- Aquí no hi ha vida del fenc, Tot ESTÀ mort-va respondre "infortunat".

- Doncs és l'únic site in On Viu l'home no-va dir la Yegua.

Els quatre amics si van declarar i Derrotats si van al Límit del Camp un esperat l'arribada de sense amo.